OTITIS MITJANA

És una infecció aguda o crònica de l'orella mitjana molt freqüent durant la infància.

Causes i vies de contagi:

La causa principal sol ser per bacteris com Streptococcus pneumoniae o Haemophilus influenzae. Aquests bacteris arriben a l'orella mitjana a través de la trompa d'Eutsaqui, normalment per la disseminacció d'una infecció de la gola.

Simptomatologia:

Normalment, aquesta apareix després d'una rinofaringitis. Aquesta malaltia proporciona mal d'orella i una possible supuració, a més d'una elevació de la temperatura corporal, un rebuig als aliments, vòmits, diarrees i una pèrdua de pes.

Tractament:

Antibiòtics contra el dolor. El mal es pot alleujar recolzant l'orella infectada sobre un drap sec calent.

Complicacions:

Aquesta pot derivar ens trastorns auditius crònics, com un dèficit de l'audició que pot produir sordesa irreversible, supuració crònica...

Prevenció:

Evitar que entri aigua a les orelles i extremar la higiene en aquesta zona, i tenir les orelles ben abrigades.  

CONJUNTIVITIS

Aquesta és la malaltia ocular més freqüent en els infants. Consisteix en una inflamació de la mucosa conjuntiva que recobreix l'interior de les parpelles i l'exterior del globus ocular.

Causes i vies de contagi:

Hi ha diverses causes que poden provocar aquesta malaltia, entre aquestes trobem, per infecció, per al·lèrgia o per un traumatisme. Les infeccions per virus i bacteris són molt contagioses.

Alguns del bacteris que produeixen conjuntivitis són les clamídes, els gonococs, els estafilococs i els estreptococs.

El contagi pot ser directe, en tossir o esternudar, o indirecte, per mitjà de tovalloles, mans, mocadors, lents de contacte, etc.

Simptomatologia:

El símptomes principals són envermelliment dels ulls, picor, inflamació, sensació d'un cos estrany en parpellejar, inflor a les parpelles, excés de sensibilitat de l'ull a la llum i secreció muscosa i de pus.

Tractament:

El tractament principal de la conjuntivitis ha de ser la neteja dels ulls amb aigua o sèrum fisiològic per eliminar el pus i les crostes i després aixugar amb una tovallola neta.

En el cas de que la conjuntivitis sigui vírica es cura sola.

La majoria de conjuntivitis bacterianes es tracten amb antibiòtics en forma de col·liri o crema ocular.

Prevenció:

Per prevenir aquesta enfermetat, els primer que hem de fer és prendre mesures higièniques com rentar-se les mans amb freqüència, no tocar-se ni gratar-se els ulls, no fer servir tovalloles o llençols d'una persona infectada...

SIDA

El síndrome d'immunodeficiència adquirida és el resultat de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest ataca el sistem immunitari o de defenses de l'organisme, el deteriora i el fa més vulnerable a patir infeccions o tumors. 

Causes i vies de contagi:

L'agent causant de la sida pediàtrica és el VIH.

La primera forma de transmissió d'aquest virus és duran l'embaràs, el part o la lactància. Els infants de mares seropositives o malaltes de sida presenten anticossos antiVIH de tipus lgG que reben de la mare a través de la placenta, per tant, detectar la presència durant els primers mesos de vida no és sinònim d'infecció. 

Una altres de les vies de contagi d'aquesta malaltia, és a través dels mateixos mecanismes que la persona adulta, és a dir per transfuisions, transplantaments, contactes veneris... 

Per a que es produeixi la transmissió del sida, cal una quantitat suficient de virus que només podem trobar a la sang, el semen  i les secrecions vaginals de les persones infectades. 

La infecció únicament es produeix si el virus penetra a l'organisme i entra en contacte amb la sang o les mucoses de la persona.

Període d'incubació: 

Quan fa entre una i set setmanes que el virus esta en contacte amb el nostre organisme, comença de desenvolupar anticossos. Una persona que estigui infectada pot trigar molts anys en presentar símtomes, pero poc a poc el seu organisme es va debilitant. 

Simptomatologia: 

Trobem diferents fases:

• Fase d'infecció aguda, dins d'aquesta, les persones infectades presenten símptomes pseudogripals com la febre, cefalea, nàusees, diarrees i sensació de malestar. Però aquests símptomes desapareixen al cap d'una o dues setmanes. 
• Fase asimptomàtica, aquesta pot durar deu anys o menys. En alguns casos es poden detectar símptomes menors com febre, suors nocturnes, pèrdua del 10% del pes, sensació de cansament i diarrees persistents.
• Finalment, s'inicia la fase simptomàtica amb greus manifestacions com la pèrdua de força muscular, paràlisi, disminució de les facultats mentals, desminció visual, diarrees, pèrdues de pes molt grans, pèrdua de gana, cansament, debilitat, complicacions neurològiques i digestives, aparició de lesions a la pell i un elevat nombre de tumors cancerosos. 

Tractament:

Existeixen diferents medicaments antiretrovirals que actuen en diferents fases del cicle de replicació vira. El tractament més efectiu és la combinació de tres medicament, tot i que aquestes combinacions poden tenir greus efectes secundaris, si s'utilitzen correctament poden arribar a ser molt útils. 

Prevenció: 

Les pràctiques sexuals segures eviten la tranmissió del VIH. 

No consumir drogues contribueix a prevenir la infecció (sobretot si són via intravenosa).

Les dones infectades pel VIH han d'evitar quedar-se embarassades per no transmetre la infecció al fetus. 

MENINGITIS

Aquesta és una malaltia poc freqüent, però molt temuda, en la que s'infecten les meninges que envolten el cervell i la medul·la espinal. Hi ha dos grups de meningitis, les produïdes per un virus (meningitis víriques), i les produïdes per bacteris (meningitis bacterianes) que poden arribar a ser molt greus i proporcionar seqüeles. 

Causes i vies de contagi:

Les dues causes més freqüents són provocades per l'Haemophilus influenzae tipus b i la Neisseria meningitidis. Se solen trobar a la gola i al nas de moltes persones, però només en algunes penetra o passa al cos, normalment a través de la sang i produeix la malaltia. 

Tots dos bacteris es transmeten per l'aire i per contacte directe de les gotes de Flügge. El període de més risc de contagi és fins a les vint-i.quatre hores després d'haver iniciat el tractament i dura mentre el microorganisme es troba a la nasofaringe. Pero els nounats són atacats per bacteris molt diferents dels de les persones adultes. 

L'Haemphilus influenzae únicament provoca meningitis en la infància i la incidència més alta s'enregistra entre els sis i els dotze mesos. 

El meningococ, en canvi, afecta a persones de totes les edats tot i que té més incidència en la infància i l'adolescència. 

Període d'incubació:

Entre un i deu dies, tot i que normalment és inferior a quatre dies. 

Simptomatologia: 

Els símptomes principals que provoca aquesta malaltia són, febre elevada, vòmits, mal de cap intens i rigidesa del clatell. A més a més, pot produir somnolència exagerada i confusió mental. Algunes vegades es presenta una erupció cutània (com unes taques vermelles).

Tractament: 

El tractament principal és l'hospitalització i l'aïllament. Aquests tipus de meningitis es tracten amb antibòtics que s'administren via intravenosa i requereixen l'ingrés urgent a l'hospital. 

Complicacions: 

Aquesta malaltia pot deixar seqüeles tant sensorials, per exemple sordesa o ceguesa, com motores, per exemple paràlisi cerebral, o bé psíquiques, retard mental. 

Prevenció: 

En el cas de meningitis bacteriana contagiosa, les persones més properes a la persona afectada han de prendre un medicament preventiu durant pocs dies, i també rebre vacunació. Tot i que estar vacunat de meningitis no garanteix protecció contra totes les meningitis que existeixen. 

Principales virus que causan meningitis
Neonatos	Lactante	Preescolar	Escolar
Rubéola	CMV	CMV	Echo 1
CMV	Herpesvirus	Herpesvirus	Coxsackievirus
Herpesvirus	Enterovirus	Echo 1	Sarampión
Enterovirus	Echo 1	Coxsackievirus	Parotiditis
Coxsackievirus	Poliovirus	Epstein-Barr	Arbovirus

Hallan un compuesto para combatir la meningitis

BBC Salud

 Miércoles, 13 de julio de 201

Científicos en Estados Unidos descubrieron una sustancia que podría ofrecer protección contra más de 300 cepas de la bacteria meningococo B, que causa la meningitis.

El hallazgo podría conducir al desarrollo de una vacuna contra muchas cepas de meningococo.

Se trata, dice el equipo de investigadores de Italia y Estados Unidos, de un nuevo antígeno, una sustancia externa que puede desencadenar una respuesta del sistema inmune.

El compuesto, afirman los científicos en la revista Science Translational Medicine(Science, Medicina Traslacional), podría ser utilizado en una vacuna universal contra cientos de variantes del meningococo
.

LAMBLIOSI

La Giardia lamblia és el paràsit infantil més freqüent, responsable de la majoria de les diarrees als centre infantils, aquesta afecta sobretot a nens i nenes d'entre dos i tres anys. 

Causes i vies de contagi:

La Giardia lamblia és el paràsit intestinal miscroscòpic causant d'aquesta malaltia. 

La infecció es transmet via oral mitjançant la ingestió d'aigua o aliments contaminats d'una persona afectada, o bé, pel contacte de persona a persona. Una altre via de transmissió és l'oral-fecal, per exemple en centre infantils quan es mosseguen o llepen joguines o altres materials.

Període d'incubació: 

Entre una i quatre setmanes.

Simptomatologia: 

Quan els símptomes es manifesten, apareixen com diarrea líquida, i aquesta pot anar acompanyada de nàusees, disminució de la gana i molèsties abdominals. 

Algunes vegades, s'alternen episodis diarreics amb altres d'estrenyiment. 

Complicacions:

Si aquesta malaltia no es tractada, alguns infants poden desenvolupar diarees persistents, i per tant, una malabsorció amb esteatorrea i pèrdua de pes. No és extrany que molts dels infants que pateixen lambliosi tinguin un retard en el creixement. 

Tractament:

Pel que fa al tractament, cal seguir un tractament antiparasitari que permeti la desaparició de l'agent patogen. 

Prevenció:

Les mesures que hem de prendre són principalment higièniques, ens hem de rentar les mans abans de menjar i després d'anar al lavabo, després de rentar un infanti, etc. A més a més, també  cal considerar la higiene alimentària.

LEGIONEL·LOSI

Aquest malaltia va ser descrita per primera vegada l'any 1976 en una convenció de la legió nord-americana. Aquesta és una pneumònia atípica, la població de més risc o més susceptible de patir-la són les persones immunodeprimides, les persones de més de cincuanta anys, els infants, els fumadors i els malalts crònics.

Causes i vies de contagi:

La legionel·losi està produïda per un bacil anomenat Legionella pneumophila, que creix a llocs relacionats amb l'aigua, des d'ambients naturals fins a torres de refrigeració o aire acondicionats, on proliferen i formen colònies en biofilms. Es transmet inhalant aerosols. 

Període d'incubació: 

Els primers símptomes triguen entre dos i deu dies a manifestar-se. 

Simptomatologia: 

Els pacients que pateixen aquesta malaltia poden presentar febre, malestar general, mal de cap, miàlgia...

Aquesta és una malaltia molt ràpida, i si no es detecta a temps, pot causar la mort. Tot i així, s'acostuma a detectar de forma ràpida ja que quan apareix un cas mai va sol.

Tractament:

Existeix un antibiòtic molt eficaç, l'eritromicina. 

´

Prevenció: 

És recomanable que l'aigua que s'utilitza estigui a una temperatura inferior als 20 ºC o superior als 60ºC. A més a més, utilitzar una dosi adequada de biocides, a l'hora de clorar les piscines, dissenyar i usar materials adequats en la construcció dels sisteme d'aigua dels edifícis i evitar la formació i la transmissió d'aerosols. 

ASMA BRONQUIAL

PNEUMÒNIES AGUDES

La pneumònia és una inflamació dels pulmons que provoca una dificultat respiratòria. És molt freqüent en infants menors d'un any. 

Causes:

Gairabé sempre estan produïdes per virus, tot i que també pot estar produida per bacteris. És molt poc freqüent que siguin provocades per protozous, fongs o substàncies químiques. 

Simptomatologia:

Aquesta varia segons l'origen, l'edat, les circumstàncies personals, etc., però en general es presenta en forma de crisis agudes amb calfreds bruscos, sudoracions i dolor; també acostuma a donar-se febre alta, tos, cefalees, vòmits de vegades, taquicàrdia, herpes labial, signes d'insuficiència respiratòria i cianosi.

Tractament: 

En casos greus es requereix l'hospitalització i l'administració d'oxigen. Si es tracta d'una pneumònia bacteriana, cal seguir un tractament amb antibiòtics. Les pneumònies viríques es curen soles i acostumen a desaparèixer de manera espontània.

De tota forma, com a mesura general, convé fer repòs, ingerir aigua per hidratar-se, efectuar una oxigenació en cas de necessitat i seguir el tractament farmalògic simptomàtic amb antitèrmics, analgèsics i broncodilatadors. 

Complicacions: 

Poden sorgir complicacions que afecten el sistema pulmonar, com ara embassaments pleurals o abscessos pulmonars. 

BRONQUIOLITIS

La bronquiolitis és un infecció vírica aguda del tracte respiratori inferior que afecta lactants i infants petits. Es caracteritza per una dificultat per respirar, sibilacions audibles i sorolls crepitants. Acostuma a afectar a infants menors de divuit mesos.

Causes i via de tranmissió:

El virus més freqüents que la produeixen són el virus sincitial respiratori i el virus de la parainfluença 3.

El contagi té lloc per contacte directe, al estornudar o tossir. Els més propensos a patir la malaltia i presntar-ne símptomes més greus són els nadons prematurs i les persones que pateixen del cor o tenen alguna immunodeficiència. 

Període d'incubació: 

Entre dos i vuit dies.

Simptomatologia: 

En un principi el pacient mostra símptomes caterrals i una mica de febre, més endavant, comença a tenir dificultats per respirar o la respiració agitada, sibilacions audibles i sorolls crepitants, i la tos es torna persistent i intensa. 

Tractament: 

No hi ha cap tractament molt eficaç per a aquesta malaltia. L'ús de corticoides ha estat molt discutit, i els antibiòtics només s'utilitzen en cas d'infecció bacteriana secundària. 

Tot i aixì, s'utilitzen medicaments per fer baixar la febre, millorar la ventilació pulmonar i en els casos més greus que requereixen hospitalització. 

Complicacions: 

Aquesta malaltia s'ha relacionat amb la mort sobtada, l'asma i amb malalties pulmonars cròniques en les persones adultes. 

Prevenció: 

Actualment es disposa d'una immunoglobulina específica contra el virus sincital respiratori que s'aplica en casos de risc. D'aquesta forma s'aconsegueix disminuir la gravetat de la malaltia. 

TOS FERINA

Tos ferina. Una enfermedad que reaparece

Para muchos, la tos ferina es una enfermedad del pasado tan antigua que merece ser olvidada. Sin embargo, siendo una enfermedad antigua, conocida en China como 'la tos de los 100 días', no sólo no desaparece, al contrario, aumenta. Y no sólo en los países pobres, donde produce cada año cientos de miles de muertes, también aumenta en los países desarrollados, donde mata a niños pequeños, generalmente menores de un año, que son los que sufren las formas más graves de la enfermedad. Cuanto más pequeños, más grave es la enfermedad.

En los niños pequeños la tos ferina comienza como un catarro banal indistinguible de cualquier infección leve de las vías respiratorias, sin fiebre o con poca. Sin embargo, en los siguientes días y semanas, la tos aumenta, apareciendo crisis de tos paroxística que parece que nunca finaliza, agotando al pequeño paciente del esfuerzo; al finalizar cada uno de estos episodios interminables de tos, en los que el aire sale de los pulmones pero no entra, aparece un ruido característico producido por la entrada brusca de aire a través de la laringe y la glotis, ruido similar al de un gallo.

Durante estos accesos de tos, la cara y los labios del niño pueden aparecer de un color morado o azulado. No es un catarro respiratorio vulgar porque los accesos de tos persisten durante varias semanas y aumentan pareciendo que el pequeño niño puede morir. A veces fallecen incluso aplicándoseles todos los avances que la medicina moderna ofrece como antibióticos, cuidados intensivos en unidades especializadas, ventilación con respiradores, recambio y limpieza de la sangre y otros tratamientos. Cada año fallecen en Europa y en España niños con esta enfermedad.

El autor de este blog y otros muchos médicos y enfermeras, profesionales que generalmente trabajan en hospitales, tienen la experiencia de tratar cada año a niños pequeños que durante semanas les estremecen, a ellos y a sus padres, estas toses eternas. El número de casos en Madrid, en estos primeros 4 meses del año 2011 se ha incrementado casi tres veces respecto al mismo periodo del año anterior.

La tos ferina no es sólo una enfermedad que aumenta en los niños, también es una enfermedad de adolescentes y adultos. Estos son los responsables, involuntarios, del aumento de tos ferina, porque sirven de reservorio de las bacterias.

Estudios recientes realizados en Estados Unidos, Canadá y algunos países europeos han confirmado el aumento del número de casos en adolescentes y adultos. En estos es la causa más frecuente de tos crónica, un estudio ha encontrado que la tos dura una media de 56 días, a veces con vómitos. Estos tosedores crónicos en realidad enfermos desconocidos de tos ferina, son los que transmiten el microorganismo a los niños más pequeños, poco o nada vacunados de tos ferina. La tos ferina es muy contagiosa ya que de cada 10 convivientes, 9 adquieren la enfermedad. Una vez contagiados, ningún antibiótico cambia su curso. Los antibióticos solo rompen la cadena de transmisión, evitan nuevos contagios, pero no curan al paciente.

Sin embargo la tos ferina puede prevenirse con una vacuna. La mayoría de los calendarios vacunales del mundo incluyen 5 ó 6 dosis, tres en el primer año de vida, una dosis de refuerzo en el segundo año, otra entre los cuatro y seis años de edad y la sexta durante la adolescencia. Ésta, que debería administrarse entre los 14 á 16 años, generalmente no se da. En consecuencia, si la última dosis fue a los 4 ó 6 años, los adolescentes y adultos no revacunados están desprotegidos ante esta enfermedad porque la protección de esta vacuna es de 7 a 12 años. Esta es la causa real del aumento de la tos ferina en adolescentes y adultos y por ello en los niños pequeños que son los que sufren la forma más grave de la enfermedad.

Vacunar a los adolescentes, incluyéndola en el recuerdo de difteria y tétanos que rutinariamente reciben nuestros adolescentes, es la forma más barata y eficaz de controlar esta grave enfermedad. Además, es la recomendación que hacen los grupos de expertos, por ejemplo el Comité Asesor de vacunas de la AEP (Asociación Española de Pediatría) y la Academia Americana de Pediatría. España necesita ya un único calendario vacunal y no por cada comunidad autónoma, esto sería más equitativo, racional y solidario. Además de un único calendario vacunal,es necesario sustituir la vacuna difteria-tétanos para adultos en difteria-tétanos y tos ferina.

DIFTÈRIA

La diftèria és una malaltia aguda molt infecciosa que es manifesta durant la infància sobretot entre l'un i els cinc anys. Acostuma a afectar les amígdales, la gola, el nas o la pell. 

Causes i via de transmissió:

Produïda pel bacteri Corynebacterium diphteriae i es transmet per contacte directe amb una persona malalta, convalescent, portadora sana o en període d'incubació, a través de gotetes de Flügge. 

Període d'incubació:

Cinc dies més tard de l'exposició a la diftèria, es forma un exsudat d'un blanc grisenc que afecta les superfícies del nas i la gola. 

Simptomatologia:

Presenta diverses manifestacions, però aquestes varien segons la localització anatòmica: 

• Diftèria nasal: de vegades passa inadvertida, la qual cosa afavoreix que s'estengui a la laringe i la farine. Aquest és freqüent en lactants.
• Diftèria faríngia: els símptomes comncen amb febre baixa, mal de coll, les glàndules limfàtiques augmentades o inflamades al coll. A la gola es pot formar una membrana de color blanc grisenc o negrós que s'estén fins i tot cap als bronquis, la qual cosa dóna lloc a la obstrucció respiratòria.
• Diftèria laríngia: Acostuma a aparèixer després de la faríngia i produeix ronquera, afonia i tos de gos.

Tractament: 

Cal hospitalitzar la persona amb aquesta malaltia, i aillar-la de la resta de la gent fins que es recuperi. 

S'ha de seguir un tractament amb sèrum antidiftèric i antibiòtics, i en alguns casos, es requereix assistència respiratòria mecànica. 

Complicacions: 

Si aquest no és tractada correctament pot derivar en complicacions que afectin al ronyó, al cor i el sistema nerviós, amb la qual cosa pot provocar una paràlisi. El pacient pot arribar a morir. 

Prevenció: 

La forma més efectiva és a través de la vacuna. Si se'n produeix algun brot, és important aïllar la persona malalta, tractar-ne les portadores i declarar-ho a les autoritats sanitàries.

Si la malaltia afecta a una comunitat infantil, tothom que estigui en contacte amb la persona afectada ha de ser examinat pels serveis mèdics. 

LA TUBERCULOSI

La tuberculosi és un malaltia infecciosa contagiosa, que es pot manifestar com a aguda o en forma crònica. Està produida pel bacil Mycobacterium tuberculosis, que pot afectar qualsevol teixit de l'organisme, tot i que s'acostuma a localitzar als pulmons. 

Causes i vies de contagi:

Els bacils tuberculosos es transmeten principalment per l'esput contaminat, o bé a través de les microgotes que queden suspeses en l'aire en esternudar, tossir, parlar, cantar o riure. 

Període d'inbuació: 

Aquesta malaltia no té un període  d'incubació específic. 

Simptomatologia: 

En la fase inicial, no s'acostumen a presentar símptomes, tot i que de vegades pot apareixer febrícula, canvi de caràcter, disminució del rendiment escolar, anorèxia i pèrdua de pes.

Els símptomes comuns a totes les formes de tuberculosi en una fase avançada inclouen febre, fatiga, sudoració nocturna, pèrdua de la gana i pèrdua de pes. 

En la tuberculosi pulmonar, aquests símptomes esmentats van acompanyats de trastrorns respiratoris com la tos, el dolor toràcic i esputs sanguinolents. 

Molt sovint l'hospitalització és necessària durant la primera fase del tractament, pero quan la malaltia està sota control, el pacient pot reprendre l'activitat normal. 

Tractament: 

El tractament es realitza amb drogues antituberculoses, i es recepten dosis orals diàries de drogues diverses que poden incloure diferents combinacions. Aquesta pot durar entre sis mesos i dos anys. 

Complicacions: 

Si la tuberculosi pulmonar no és tractada a temps, pot causar danys pulmonars permanents.

Altres complicacions poden ser ña resostència a la droga per a soques particulars de la tuberculosi, o la recurrència de la malaltia. 

Prevenció: 

La prevenció es fa a través de la quimioprofilaxi, aquesta està indicada a les persones que conviuen amb aquelles que estan malaltes de tuberculosi.

Es pot sol·licitar l'hospitalització per prevenir la propagació de la malaltia fins que se superi el període de contagi mitjançant la teràpia amb medicaments. 

LA GRIP

REFREDAT COMÚ

Causes i via de transmissió: 

El refredat comú és una infecció vírica bennigne. Pot estar causat per virus diferents, tot i que el més comú és el rinovirus. Aquest es transmet d'una persona a l'altre en tossir o esternudar.

Simptomatologia: 

Acostuma a durar entre tres i quatre dies i presenta mal de coll, rinorea, mal de cap, tos, esternuts i febre baixa.

Tractament i cures: 

S'ha de procurar alleujar l'obstrucció nasal amb sèrum fisiològic, i administrar molts líquids i algun antitèrmic si puja la febre.

A més a més, convé mantenir l'ambient humit per facilitar la respiració.

 

PAROTIDITIS

Conegut popularment com galteres, és una malaltia viral que apareix generalment en la infància i afecta el teixit glandular i nerviós.  Es caracteritza per una tumefecció de les glàndules salivals. Aquest es pot presentar a qualsevol edat, tot i que és difícil que aparegui abans dels tres anys.

Causes i vies de contagi:

El causant d'aquesta malaltia és un virus del tipus mixovirus. Les galteres són molt contagioses i es transmeten d'una persona a l'altra per contagi directe.

El contagi comença dos dies abans dels símptomes i continua al cap d'uns dies d'haver desaparegut. 

Període d'incubació:

Aquest varia entre onze i vint-i-un dies.

Simptomatologia: 

Els primers símptomes acostumen a ser febre, intranquil·litat, cafelees, snesació de malaltia i fred, pèrdua de la gana i sequedat a la gola, seguits de dolor i tumefecció al voltatnt de les orelles i febre elevada. Tots aquests acostumen a desaparèixer al cap de dotze dies.

Tractament: 

Es recomana repòs absolut mentre hi hagi febre i tumefacció parotídia.

El tractament és simptomatològic, és a dir analgèsics, antiinflamatoris i dieta tova per evitar la masticació. 

Complicacions:

Les galteres no acostumen a tenir complicacions greus, tot i que la infecció del nervi auditiu pot produir sordesa, tot i que és molt poc habitual. En els homes adults pot donar lloc a una inflamació dels testicles i en conseqüència esterilitat. 

Prevenció:

Actualment hi ha una vacuna específica. 

L'EXANTEMA SOBTAT

També s'anomena rosèola infantil, està causada per l'herpes virus humà tipus 6. És una malaltia breu que principalment afecta a infants d'entre sis i tres anys, i més concretament entre els sis i els vint-i.quatre mesos. 

Simptomatologia:

Aquesta comença amb febre alta (39 a 40 ºC) que dura entre dos i quatre dies. L'exantema apareix quan la febre disminueix i es presenta com petits grans de color rosat localitzats en el tronc i que poc a poc van apareixent pel coll, la cara i les extremitats.

L'exantema sobtat pot durar uns dies o unes hores.

Prevenció: 

Es recomana rentar-se amb cura les mans abans i després de tocar el nadó infectat. 

La immunització dura tota l avida un cop passada la malaltia. 

Tractament:

El tractament està basat en pal·liar els símptomes, sobretot mitjançant antitèrmics. 

LA VARICEL·LA

La varicel·la és una malaltia contagiosa causada pel virus de la varicel·la zòster (VVZ). Aquesta és avui dia, una de les infeccions més freqüents en els infants. 

Causes i vies de contagi:

Aquesta és transmet a partir del contacte directe amb l'erupció abans de que es formi la crosta. També es pot transmetre a través de l'aire per les secrecions respiratòries d'una persona infectada. El període més contagiós és un dia o dos abans de l'erupció i cinc dies després de l'aparició de les vesícules. 

Període d'incubació:

Normalment dura entre catorze i setze dies, tot i que pot arribar a durar fins a vint-i-un dies. 

Simptomatologia: 

Els símptomes principals d'aquesta malaltia són la febre sobtada i astènia, seguits d'una erupció de vesícules que comencen al cos i la cara pero poc a poc es van estenent per tot el cos i evolucionen fins a la dessecació, amb la formació d'una crosta que de seguida cau. 

Tractament:

Aquest té com a objectiu principal reduir la picor i el malestar que ocasiona la malaltia. 

Complicacions:

En la infància no s'acostumen a presentar complicacions greus.

Prevenció:

Les persones afectades s'han de quedar a casa durant cinc dies després de l'inici de l'erupció de la varicel·la o fins que les lesions es transformin en crostes. Cal evitar el contacte de persones infectades amb persones immunodeprimides i dones embarassades.

Es recomana l'ús de vacunes antivaricel·la en la infància i en el cas de persones de risc. 

LA RUBÈOLA

La rubèola és una malaltia que presenta lesions aculars i papuloses similars a les d'un xarampió. Es pot presentar en la infància, tot i que no té grans perills, i en dones embarassades, on pot ser molt perillosa ja que pot arribar a provocar malformacions a l'embrió. 

Causes:

Aquesta malaltia està produïda per un virus, el contagi és directe i es transmet per via rinofaríngia.

Comença a ser contagiosa dos o tres dies abans de l'aparició de l'exantema.

Període d'incubació:

Normalment són setze dies, però pot arribar fins els catorze i vint-i-un dies.

Simptomatologia: 

D'entre els símptomes principals que pot provocar aquesta malaltia trobem febre baixa, catarros nassals i conjuntivitis poc intensa, i inflamació dels ganglis limfàtics retroauriculars i suboccipitals, acompanyada de mal de coll i de cap.

De la mateixa forma que el xarampió, la rubèola provoca una erupció que comença darrere de les orelles i la cara i poc a poc es va estenen per la resta del cos. Aquesta desapareix al cap de dos o tres dies.

Tractament: 

La rubèola no té tractament, únicament es poden prendre medicaments depenen dels símptomes que es presenten, per exemple si té febre, prendre antitèrmics.

Prevenció: 

Existeix una vacuna triple vírica, que acostuma a donar immunitat per a tota la vida i evitar tant tenir com transmetre la malaltia, i per tant evitar la rubèola congènita tan temuda en els nounats.

• Noticies relacionades:

http://ecodiario.eleconomista.es/salud/noticias/3132010/06/11/El-sarampion-y-la-rubeola-se-dispara-en-Espana.html